Collint albercocs
Al sol, quan solament a la badia baixos
Nuvolets de boira blanca passen, fugaços,
I una cadena de turons és d’un grisós en el blau,
Resplendeixen els albercocs, grocs i vermell, en una fosca
Verdor, l’arbre n’és ple, i evoquen al pensament
El jardí de les Hespèrides o el pomer del Paradís.
N’abasto un i de sobte noto una presència.
Aparto el cabàs i dic: "Llàstima
Que vas morir i no pots veure aquets albercocs,
Quan jo aquí celebro una vida que no mereixo"
Travessant fronteres Czeslaw Milosz
