Aquest és el tercer any que planto col llombarda, en les dues primeres ocasions, les trasplantava a primers d’octubre i al desembre la seva grandària no superava el quilo de pes. Aquest any les he plantat a final del mes d’agost i a primers de novembre les cols superen els 5 kgrs.
És una varietat de col en la qual les fulles posseeixen un color violaci característic. Aquest color és degut a la presència d’un pigment anomenat antocianina. La força d’aquest color pot dependre en gran mesura de l’acidesa (pH) del sòl, les fulles creixen més vermelles en sòls de caràcter àcid mentre que en els alcalins són més blaus.
La col morada es pot menjar crua en amanida o cuinada en sopes, estofats, potatges, saltada amb all i cansalada, o com a part de molts altres plats. Després de bullir el seu color canvia al blau. Per conservar el color roig cal afegir vinagre o suc de llimona a la col.
En les cuines alemanya i sueca se sol trobar cuita juntament amb compota de poma i una mica de vinagre amb sabor suau. Es pot veure igualment en amanides així com en l’elaboració de la salsa anomenada Coleslaw.
El suc de la col morada conté antocianina, i es fa servir com a indicador dels nivells d’hidrogen iònic (pH) en les solucions aquoses.
