Dent de lleó

La dent de lleó (Taraxacum
officinale), també anomenada camaroja, lletsó d’ase, llumenetes,
pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó,
lletissó, llicsó i xicoira de burro, és una planta de la família de les asteràcies.

És molt característica i fàcil de reconèixer,
no sol superar el 40-50 cm. d’alçada. Les fulles son alternes i formades
per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de
margarida) i d’un color groc daurat. En madurar forma un papus, amb aspecte sedós,
recobert d’una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les
escampa per tot arreu.