Durant el mes de maig i desprès de les pluges d’abril, l`hort esta en el màxim esplendor, tot esta verd i el creixement es pot apreciar dia a dia, es fantàstic poder observar el desenvolupament de la natura; els ocells especialment els pardals no paren de menjar-se els cabdells, es l’amanida que mes els hi agrada. Les patates ja comencen a florir, els alls estan molt alts i ferms, les tomaqueres trasplantades ja comencen a crear noves arrels i surten noves fulles. Les faves arriben al seu final. La basa de les granotes hi trobem els ous enganxats a la molsa. El meu fill Claudi hi ha portat capgrossos de gripaus que son uns bons amics de l’hort ja que es mengen els llimacs, si arriben a fer-se adults tots els que ha portat ni haurà un per cada enciam.
Malauradament no tot son flors i violes, els cirerers que van fer moltes flors no hi han gaires cireres, i possiblement les va afectar el fred i en part va ser per haver tractat els presseguers amb un insecticida que ha resultat letal per les abelles i es va afectar la pol·linització. L’equilibri de la natura es molt fràgil, les plantes necessiten molta cura i estar a l’aguait de tots els detalls per tal de anticipar-te als problemes. L’hort esta ple d’essers vius dels que en sento responsable i es per això que no vull fer vacances a l’estiu que es la temporada del any en que el rec es més exigent i cal adaptar la quantitat d’aigua en funció de la temperatura i del creixement de les plantes.
[@more@]
